Abans de començar m’agradaria que tinguéssiu clara la imatge del pit de la dona. Font imatge: www.stanfordchildrens.org/es/topic/default?id=anatomadelossenos-85-P03255

Aquest està compost, de forma molt genèrica, per la glàndula mamària, amb el teixit adipós, els conductes mamaris (galactòfors) i els ganglis de la zona axil·lar porta i 2 estructures a les quals hem de prestar atenció: els músculs pectorals major i menor (aquest últim queda ocult sota el major).

Sense voler entrar molt en profunditat en l’apartat mèdic, i d’una manera molt senzilla i resumida, quan a la pacient se li detecta un càncer de mama, el cirurgià pot decidir realitzar dos tractaments segons la mida i tipus de tumor:

  • Tumorectomia + extirpació del gangli sentinella.
  • Mastectomia + buidatge dels ganglis axil·lars.

Un cop el cirurgià té decidida quina és la tècnica adequada, la pacient pot decidir si reconstruir la mama o no. En el cas que la pacient opti per la reconstrucció, segons la grandària i tipus de tumor, pot realitzar-se:

  • Lipofiling: aquesta tècnica es realitza exclusivament quan el tumor no és molt gran, però s’observaria un buit en la mama. Consisteix a omplir l’espai de la tumorectomia amb greix del propi cos.
  • Reconstrucció completa de la mama amb:
    • Pròtesis
    • Penjoll miocutani
    • Mixta (pròtesis i penjoll)

La fisioteràpia pot ajudar en els dos casos de diverses maneres

  • Prevenció de les disfuncions d’espatlla. Sovint ens trobem amb pacients que per protecció i por acaben desenvolupant capsulitis d’espatlla entre altres patologies. La capsulitis d’espatlla, també coneguda com «espatlla congelat», capsulitis adhesiva o capsulitis retràctil, és una inflamació de la càpsula que provoca dolor sobretot nocturn i incapacitat de moure l’articulació. Per això, després de la primera setmana de l’operació, es recomana començar a mobilitzar-i treballar-lo amb el fisioterapeuta.
  • Drenatge limfàtic manual (DLM): és una tècnica de fisioteràpia no invasiva, que consisteix en una sèrie de maniobres suaus, rítmiques i ordenades que aconsegueixen portar la limfa estancada als seus canals. La limfa és un líquid que circula pel sistema limfàtic i que s’encarrega de retornar tot allò que el sistema venós no pot transportar, sobretot proteïnes. Quan es produeix alguna disfunció en el sistema limfàtic, com per exemple en les intervencions quirúrgiques després d’un càncer de mama, es produeix un limfedema, que consisteix en un augment de volum de la zona afectada, a causa d’una acumulació anormal de fluid i / o grans molècules. Es pot realitzar el DLM en les següents zones:
    • Abdomen o maluc: Quan es realitza un Lipofiling s’ha de drenar la zona donant per poder regularitzar el pedicle adipós i per disminuir l’edema de la zona. Se sol començar a la setmana de la intervenció.
    • Extremitat superior afectada: Posteriorment a la quimioteràpia i radioteràpia, sempre que el metge ho autoritzi. En haver intervingut sobre el sistema ganglionar es pot veure alterat el sistema limfàtic; per això el DLM pot prevenir o millorar el limfedema de l’extremitat superior afectada, millorant la circulació limfàtica i venosa.

En el cas que hagi estat operada per càncer de mama, les cures que la pacient hauria de tenir són:

  • No carregar pes amb el costat de la mama operada.
  • Evitar portar anells i polseres atapeïdes en l’extremitat superior operada.
  • Evitar netejar finestres amb el braç de la mama operada.
  • Evitar fer-se ferides en aquesta extremitat.

A més pot realitzar exercicis suaus 2 vegades al dia, com per exemple:

  • Rem: Agafar un pal amb les mans a uns 60 centímetres de distància i realitzar cercles, com si s’estigués remant. Repetir 20 vegades aproximadament. No ha d’haver-hi dolor.
  • Sevillanes: moure les nines en els dos sentits, girar-les alhora entre elles i anar pujant progressivament els braços com si ballaràs sevillanes. Just abans de notar la tibantor s’ha de deixar de pujar el braç. Cada dia es podrà anar pujant més d’una manera progressiva i sense dolor. Repetir 5-10 vegades l’exercici complet.
  • Pal: Agafar el pal amb les dues mans a uns 40 centímetres de distància entre elles i moure lateralment de manera simètrica amb els colzes tocant el cos i sense provocar dolor.
  • Nedar: quan el metge ho autoritzi pot començar a nedar molt suau per millorar el retorn limfàtic i reduir l’edema.

No hi ha cap resposta

Deja una respuesta