L’estimulació primerenca és un procés natural que els pares posen en pràctica en la relació diària amb el seu nadó. Es dóna per mitjà de la repetició útil de diferents esdeveniments sensorials que augmenten el control emocional i l’habilitat mental que facilita l’aprenentatge.
El nadó és capaç de desenvolupar destreses per estimular-se a si mateix a través del joc lliure i de l’exercici de la curiositat, l’exploració i la imaginació. L’acostament directe, simple i satisfactori per gaudir, comprendre i conèixer el nen desenvolupa el seu potencial, en promou el desig, contribueix a la comunicació i, en definitiva, reforça el vincle que els uneix.
És important donar l’espai, el temps d’escolta i l’acompanyament necessari perquè puguin descobrir les seves possibilitats. Permetre un lloc de trobada entre el seu jo i el temps. Només necessita que se l’escolti, un espai on es revalorin els seus pensaments, els seus desitjos i es construeixin recursos per afrontar situacions conflictives.
La pedagogia neonatal observa el nadó en la seva integritat amb una funció preventiva dels trastorns del desenvolupament. Dins d’un ambient d’harmonia, s’observa l’evolució en el seu entorn i detecta les seves fragilitats i les fortaleses.
Els primers anys de vida són crucials, ja que mai més el cervell farà tantes connexions neuronals. Un vincle segur entre els pares i el fill durant la infància influeix en la seva capacitat per establir relacions sanes al llarg de la seva vida.
Per què és tant important l’estimulació?
Per una banda, investigacions científiques en clínica i psicologia del desenvolupament manifesten que la infància és un període crucial en el desenvolupament emocional- social-cognoscitiu. El tipus d’ambient, material i social, i les fonts d’estímuls i experiències determinen un desenvolupament normal o anormal.
Per l’altra, les ciències humanes i socials afirmen que l’individu és una unitat integrada i indissoluble, que l’orgànic influeix en el psicològic i viceversa. Molts estudis han buscat relacionar les experiències primerenques dels nens amb les manifestacions de la seva vida futura i li han concebut especial importància a la relació mare-fill i pare-fill com un factor primordial que influeix en el desenvolupament humà.
Les deficiències en les condicions físiques i ambientals porten aparellats efectes devastadors en les diverses àrees del desenvolupament psíquic, com són retard intel·lectual, en el llenguatge, trastorns en la conducta social i emocional, com passa en nens institucionalitzats.
No es tracta d’educar en habilitats al fill per prevenir o tractar retards en el desenvolupament psíquic, sinó sostenir la relació parental en la seva funció de criança, acompanyar-la en la tasca de cuidar i atendre el nen, enfortir el vincle i promoure iniciatives per millorar les seves condicions de vida i crear unicitat.
Pren consciència de tot el que pots fer pel teu fill en els primers dies de vida per ajudar-lo a desenvolupar una conducta sana i reforçar el vostre vincle. Els efectes del que passa durant el període prenatal i els primers anys poden durar tota la vida. És una oportunitat de desenvolupament físic, intel·lectual i social perquè les seves capacitats i habilitats li permetin ser millor del que hauria estat sense aquest entorn ric en estímuls intel·lectuals i físics de qualitat.
No hi ha cap resposta