Des que fa uns anys s’aconsella que els lactants dormin boca amunt com a prevenció de la mort sobtada, han augmentat els casos de deformitats cranials: anomenats plagiocefàlia. Aquesta deformació consisteix en un cap asimètric i obliquat, causat pel fet que el nadó passa llargues estones en la mateixa posició i rep sobre el crani una pressió continuada.

En el transcurs del primer any de vida hem de controlar els canvis posturals perquè els ossos cranials del nadó són tendres i estan separats, i interfereixen en el desenvolupament cranial natural. A més, estudis científics indiquen que poden provocar problemes funcionals i futurs problemes d’aprenentatge de la parla.

Si el lactant ja té una deformitat cranial, es pot tractar amb l’osteopatia, realitzant mobilitzacions específiques aplicades amb la màxima suavitat. També, pot millorar amb unes senzilles mesures posturals:

Dormir sempre sobre el costat bombat

Si el lactant té una asimetria cranial, el posarem a dormir sempre del costat afectat perquè deixi d’haver pressió al costat més pla. Per exemple:

  • Posar-lo al llit de tal manera que per mirar als pares s’hagi de sostenir del costat bombat.
  • Tots els estímuls com joguines, llums, sorolls… se li oferiran sempre pel costat bombat del crani.
  • Mantenir els mateixos criteris a l’hora de donar el menjar.

Passar estones de boca terrosa

Sempre que el nadó estigui despert i vigilat per algú cal posar-lo boca avall. D’aquesta manera aconseguim un enfortiment progressiu de la musculatura que aguanta el seu cap i per una altra banda alliberem el cap de les pressions contínues.

Pot ser que al començament s’enfadi, però cal insistir i posar estímuls que li agradin per aguantar la posició (joguines, llums, els mateixos pares…). Sovint la plagiocefàlia ve acompanyada o provocada per torticoli (contractura muscular a nivell del coll). Si és així, el mateix nadó adoptarà sempre la posició a on aquesta musculatura estigui més relaxada i estigui més còmode.

Es poden fer exercicis suaus d’estiraments, però correm el perill de provocar-li un mínim dolor que agreugi la contractura. La millor solució, doncs, serà l’estimulació perquè es giri cap al costat contrari a la contractura, aconseguint un estirament actiu, voluntari i no dolorós.

Recordem que:

  • La posició més aconsellada per què dormi el nadó és boca amunt. Així, cal anar canviant el cap de costat quan se’l posi a dormir i quan estigui al cotxet, evitant les pressions a un mateix costat.
  • És aconsellable canviar cada dia l’orientació del nen al llit, de manera que els pares li quedin cada dia a un costat diferent, ja que a les primeres setmanes de vida la presència dels pares és un dels grans estímuls pels nadons.

No hi ha cap resposta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.