Els trastorns de l’aprenentatge són de base neurobiològica, sovint amb un component genètic, que condicionen que un infant amb un nivell normal d’intel·ligència, tot i rebre una instrucció adequada, no aconsegueixi avançar en un o més aprenentatges de manera adequada.
La dislèxia és una dificultat en la lectura que impossibilita la comprensió. És el trastorn d’aprenentatge més freqüent, té una forta càrrega hereditària i persisteix al llarg de la vida. El 40% dels germans de nens dislèctics tenen en major o menor grau el mateix trastorn. En els pares de dislèctics la prevalença està entre un 30-50% (Pennington, 1996). No obstant això, no està demostrat el tipus d’herència pel qual es regeix.
Les repercussions de les dificultats per a la lectura i l’escriptura canvien al llarg de la vida però sempre són presents en totes les etapes. Tot i que en molts casos, amb ajuda, es poden compensar per permetre a la persona afectada una lectura precisa a fi que pugui arribar al coneixement per mitjà del llenguatge escrit.
Per aprendre a llegir correctament és necessari que l’infant desenvolupi prèviament consciència fonològica, o la capacitat per entendre que les paraules estan compostes per una cadena de sons o unitats fonològiques anomenats fonemes. Aquesta via de lectura s’anomena ruta fonològica.
L’exposició constant i freqüent a textos escrits afavoreix l’automatització d’aquesta via i activa una via de lectura molt més ràpida. Aquesta segona via analitza la paraula de manera global; a través de la seva representació ortogràfica s’arriba al significat. Aquest procés es coneix com a ruta lèxica i ens permet llegir amb rapidesa i durant llargs períodes de temps sense fatigar-nos.
La majoria d’infants dislèctics presenten una disfunció tant de la ruta fonològica com de la lèxica. Per això és important realitzar un diagnòstic precoç per poder iniciar el tractament. Conèixer el diagnòstic que justifica la dificultat que un determinat infant pateix per a un aprenentatge és el primer pas per poder ajudar-ho de manera específica.
A Clínica Sardenya fem un estudi neuropsicològic que valora les funcions de rendiment cognitiu global, llenguatge oral i escrit, visuopercepció, visuoconstrucció, memòria verbal i visual, coordinació motriu i atenció i funcions executives; així com la conducta i l’estat emocional, si es precisa.
No hi ha cap resposta