És la branca de la periodòncia que tracta tots els defectes estètics de la geniva, un dels defectes més comuns és l’anomenada recessió gingival.
Es defineix com la migració de la geniva cap avall o cap a dalt depenent del maxil·lar on sigui, exposant l’arrel de la dent. En conseqüència veiem una dent o diversos més llargs a la boca que estèticament no ens agrada, a més de la sensibilitat que això genera en exposar part de l’arrel. És molt comú veure-les en incisius inferiors, canins i premolars superiors.
Tenen diferents causes, la més important és la induïda per traumatismes com un raspallat brusc, la seda dental, un pírcing, frens labials, ortodòncia, oclusió i pròtesi. Però també poden ser causades per una malaltia bacteriana com la periodontitis o fins i tot vírica.
Un diagnòstic tardà pot comprometre el pronòstic de les peces afectades.
Es tracten aquest tipus de defectes?
Doncs sí! Actualment disposem de diverses tècniques per augmentar el gruix i l’altura d’aquesta geniva perduda amb els anomenats empelts gingivals.
Segons el grau d’exposició d’arrel podem cobrir sencer o parcialment la recessió, però sempre farem un augment de gruix de geniva perquè no empitjori més.
L’especialista haurà d’informar-te del tipus d’empelts i del seu procediment. Els consells després del tractament són importants per mantenir la salut gingival.
No hi ha cap resposta