«El meu fill té TDAH i contínuament em veig reflectit en ell a la seva mateixa edat … Jo també tinc un TDAH? « Aquest comentari és comú en pares i mares d’escolars que són diagnosticats de TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat) quan van a consulta acompanyant el seu fill/a.

Llavors, existeix el TDAH en l’edat adulta o és només un trastorn de la infància?

El TDAH, encara que menys conegut, també es diagnostica en l’edat adulta i cal estudiar-lo i tractar-lo correctament. De fet, malgrat que sigui diagnosticat en l’edat adulta és un trastorn que s’inicia sempre en la infància. Per tant, les persones adultes diagnosticades de TDAH tenen TDAH des de la seva infància. Un 50% dels nens amb TDAH presentarà el trastorn en l’edat adulta. El que passa és que en funció de l’edat dels símptomes del TDAH, varien.

El TDAH es manifesta de diferent manera en la infància i en l’adultesa, i aquesta variabilitat simptomàtica, de vegades pot emmascarar o confondre el diagnòstic del TDAH en arribar a l’edat adulta pel fet que es pot complicar amb altres trastorns, com trastorns de l’estat d’ànim (depressió, trastorn bipolar) i trastorns d’ansietat entre d’altres.

Quins símptomes mostra una persona amb TDAH en l’edat adulta?

El TDAH en l’edat adulta sol caracteritzar-se per una menor hiperactivitat, però la impulsivitat (dèficit en el control d’impulsos) i el dèficit d’atenció persisteixen. La freqüència de TDAH en persones adultes és al voltant del 3-4% en la població general (en la infància arriba al 8-12%). Si bé és més predominant en homes, també afecta moltes dones que a causa del seu particular manifestació clínica, sovint en forma de desatenció, pot passar més fàcilment desapercebut i ser infradiagnosticat.

La presència dels símptomes, en funció de la gravetat, pot comportar importants dificultats i conflictes que poden interferir notablement en la vida diària personal, laboral o acadèmica i a nivell social. Les dificultats més comunes que manifesten les persones adultes amb TDAH són dificultats per al desenvolupament òptim del seu exercici laboral o acadèmic (poca concentració i desorganització de la feina, problemes per mantenir l’atenció, escassa planificació de les tasques a realitzar, dificultat per establir prioritats, deixar les tasques per a més endavant, dificultats per gestionar el temps, compromís per enfrontar-se a situacions d’estrès), dificultats personals (baixa tolerància a la frustració, nombroses distraccions, oblits i distraccions, pèrdua constant d’objectes, canvis d’humor i irascibilitat freqüent, dificultat per relaxar-se, inquiets, sensació d’»anar com una moto», baixa autoestima) i de relació social (impossibilitat d’esperar el seu torn o fer cua, dificultat per mantenir relacions estables, problemes legals, accidents de trànsit).

Si dificultats com aquestes són persistents en diferents àmbits (casa, treball…) i perjudiquen i interfereixen significativament en les activitats de la vida diària impedint la seva normalitat és convenient consultar amb un professional mèdic qualificat per dur a terme un estudi clínic, establir el diagnòstic i planificar el tractament adequat a cada persona.

Com es diagnostica?

L’estudi exhaustiu del funcionament de sistema nerviós central en les persones amb TDAH inclou diversos aspectes tant neurofisiològics com neuropsicològics:

  1. Estudi neurofisiològic de l’atenció i la memòria. Realització de cartografia cerebral per analitzar l’estat funcional de l’activitat cerebral i potencials evocats cognitius per estudiar de forma dinàmica el processament cognitiu de la informació.
  2. Estudi de l’activitat bioelèctrica cerebral. Realització d’electroencefalograma per a descartar la presència d’activitat cerebral anòmala.
  3. Estudi neuropsicològic específic per al diagnòstic de TDAH. Estudi de les funcions cognitives superiors (atenció, memòria i funcions executives …) mitjançant proves estandarditzades.

Un cop practicat l’estudi complet, en el cas que es compleixin tots els criteris establerts per al seu diagnòstic, s’emet el diagnòstic de TDAH. A partir d’aquest moment es pot planificar un tractament personalitzat en funció de les necessitats específiques de cada persona.

Quin seria el tractament?

El tractament de TDAH contempla diversos abordatges que es complementen i combinen per aconseguir una terapèutica integral. Aquests diferents enfocaments o nivells d’acció engloben:

  1. Tractament farmacològic. Es disposa d’un gran ventall d’opcions farmacològiques eficaces i segures per al tractament del TDAH.
  2. Tractament psicològic cognitiu-conductual. Es planifiquen intervencions psicològiques específiques per a cada persona amb TDAH en els diferents àmbits de la seva vida.
  3. Rehabilitació o entrenament cognitiu de funcions cognitives superiors. Es desenvolupen programes d’estimulació cognitiva individualitzats per a l’entrenament i enfortiment de les funcions cognitives com la memòria, les habilitats perceptives, la velocitat de processament de la informació, la presa de decisions, la planificació, l’atenció, les funcions executives i el llenguatge.
  4. Tractament amb neuromodulació mitjançant TDCs (transcranial direct current stimulation). La TDCs és una tècnica innovadora d’estimulació cerebral no invasiva que ha demostrat ser efectiva en el maneig de persones amb TDAH millorant l’atenció, el control inhibitori, la impulsivitat i la memòria de treball (Brain Stimul, 2018; Psychiatry Research, 2017; Front cell Neurosci, 2016). Té un efecte modulador de l’excitabilitat neuronal al modificar el potencial de la membrana en repòs, alhora que incrementa la seva capacitat per ser modulada i afavoreix la plasticitat cerebral (capacitat del cervell de reorganitzar les seves connexions neuronals i millorar el seu funcionament).

En conclusió, i responent a la pregunta «… Jo també tinc un TDAH?» Davant la sospita d’un TDAH en una persona adulta, el primer pas és reconèixer els símptomes, afrontar-los amb valentia i posar-se en mans d’un metge especialitzat per a realitzar un estudi i diagnòstic correcte. A partir d’aquest punt començarà una nova realitat vital en què s’argumentaran i comprendran molts dels obstacles i dificultats «soferts» al llarg dels anys, però que amb un tractament i entrenament adequats podran millorar el seu futur.

No hi ha cap resposta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.