La importància del vincle

Durant els primers mesos de vida, el nadó té els rudiments d’un llenguatge d’amor. És el llenguatge de l’abraçada, de la mirada, del somriure, de les comunicacions de plaer i molèstia. Aquest és el vocabulari amorós abans que es pugui parlar d’amor.

Immediatament després de nascut, el nadó té un període molt sensible d’alerta que dura aproximadament una hora i que permet iniciar el vincle afectiu d’hora amb la seva mare. Si es compta, amb una mare alerta i desperta a la qual se li permet sostenir el seu nadó en els braços per donar-li la benvinguda, acariciar i manifestar-li el seu amor, s’aprofita aquest període de sensibilitat inicial per l’establiment d’aquest fonamental requisit en la relació mare-fill: l’aferrament. Després d’aquest període, el vincle pot encara integrar-se, però és més difícil.

El contacte visual és molt intens; la mare mira al nadó i aquest li torna la mirada. La mare automàticament canvia el to de la seva veu. Aquesta comunicació entre la mare i el seu fill no és només sonora sinó que inclou també moviment: així el bebè es mou en sincronia amb les paraules de la seva mare en una mena de dansa. El nadó no respon de la mateixa manera a altres sons diferents del llenguatge.

Aquesta interacció entre la mare i el fill immediatament després del naixement no és només satisfactòria per a tots dos, sinó que també és fisiològicament necessària.

El més important, és l’existència d’un «diàleg» molt particular d’intercanvi de missatges, de demandes i respostes. Diàleg particular perquè en aquests primers temps de la vida d’un ésser humà, aquesta comunicació s’efectua a través de la tonicitat muscular, de la mirada o contacte visual entre tots dos, de les expressions vocals (plor, refilo, etc), del tacte, la postura. I si bé aquestes expressions passen com desapercebudes i òbvies en el natural d’aquest vincle entre pares i nadons, contenen tot el potencial de l’inici de tot vincle posterior.

En el moment que una mare porta al pit al seu nadó, el toca, li parla, l’acaricia, el mira i brinda la seva calor, són des d’un principi altres estímuls vinculats que ja el rep i que el també podrà respondre.

La descodificació dels missatges i senyals que envia el nen ho inclou en una història familiar que atorga sentit a això que ell “diu”, ratificant aquest joc de ser algú per a algú.

Una cosa tan transcendent en la vida d’un ésser humà és el que transcorre d’allò més natural quan algú tria el nom per a un fill, quan la mama l’alleta o el calma perquè plora, o quan el pare diu que no vol aquest menjar «perquè ja té el meu caràcter». És allà on es va filtrant la particularitat d’aquest vincle essencial i que constitueix la base de totes les futures interaccions.

Fomentar l’inici del vincle matern-infantil immediatament després del naixement, ajuda a una obertura cap a la conducta maternal que s’organitza durant l’experiència del part i es consolida per la presència del nadó.

El nadó desencadena el mateix repertori de comportaments afectius en el pare i a la mare: també el pare fa sorollets, contempla al seu fill, li parla i somriu amb naturalitat. Si se li dóna oportunitat, l’home pot ser tan «maternal» com la dona, protector, generós, estimulant, receptiu a les necessitats del seu fill i acurat.

La confiança en si mateix i la imatge de si mateix de l’infant, seran resultat de tots els missatges que rep dels seus pares. Si això passa a través de les carícies i abraçades de la mare, del joc físic del pare, o viceversa, no importa en realitat: l’important és que en conjunt rep dels seus pares els estímuls que el porten a ser ell mateix.

El contacte que el nen estableixi amb la seva mare els primers mesos de vida són claus per al seu desenvolupament psíquic posterior. Aquesta primera relació amb ‘altre’ determina de quina manera el subjecte es vincularà amb les persones i amb les coses la resta de la seva vida.

Els estudis sobre el procés de vinculació assenyalen que els pares se senten més a prop dels seus fills si poden extreure una resposta positiva d’una sèrie d’accions. El massatge, que combina intimitat, comunicació, joc i cures, pot fer que el progenitor se senti molt més competent…

La pedagogia neonatal és una gran oportunitat. T’ajudarem a desenvolupar una conducta sana, potenciar el desenvolupament global i reforçar el vostre vincle.