Les persones amb diabetis han de tenir una especial cura dels peus. Aquesta malaltia crònica, independentment del grau, causa un dany progressiu sobre els nervis. Això fa que un peu diabètic perdi la sensibilitat i per tant, notin menys el fred, la calor, el dolor o la pressió, sent més susceptible a patir ferides perquè no se n’adonen.

L’aparició de ferides en un peu diabètic poden ser molt greus, ja que són més difícils de curar perquè hi ha una pitjor circulació i pot desencadenar a una gran infecció. Si no es tracten a temps, poden provocar conseqüències irreversibles com és l’amputació parcial o total de les extremitats inferiors. És per això, la insistència dels sanitaris en cuidar i controlar un peu diabètic.

El dany progressiu en els nervis va generant una deformació en la planta del peu. El peu es pot anar aplanant i acaba convertint-se en pla o inclús en invertit (peu de Charcot). Això pot causar callositats en les zones en què el peu no estava preparat pel suport.

Si s’observa que la trepitjada va canviant és important anar un podòleg, ja que sempre hi haurà un tractament que li pugui ajudar a contrarestar els efectes de la malaltia. Una solució seria l’ús d’unes plantilles a mida, per evitar ferides i garantir una trepitjada òptima. O bé corregir la posició dels dits amb silicones.

A continuació, us donem uns consells pràctics per tenir uns peus saludables:

Com detectar una ferida?

Les persones diabètiques s’han de mirar els peus cada dia. Cal revisar bé, amb bona llum, les plantes, talons, costats i sobretot entre els dits. Si veuen alguna ferida, ja sigui esquerda, tall, ampolla, cal demanar hora amb el metge i anar a un podòleg (que tingui l’especialitat en peu diabètic). També, si apareix inflamació, hematomes, dolor i durícies.

Com s’han de rentar i eixugar?

Els peus s’han de rentar cada dia amb aigua tèbia i sabó neutre, sense rascar i menys de 5 minuts per no estovar la pell, esbandint bé perquè no quedin restes de sabó. Eixugar-se’ls amb una tovallola suau, insistint bé entre els dits, i sense fregar, per tal d’evitar infeccions a la pell.

Cal hidratar-se els peus?

Una vegada eixugats, cal posar-se una crema hidratant als talons i a la planta, mai entre els dits. La crema afavoreix la barrera protectora natural de la pell i al estar hidratats s’eviten esquerdes i així infeccions. Però, si li suen molts els peus, pot utilitzar el tac per mantenir un estat òptim i evitar l’estovament de la pell.

Com es fa la pedicura?

És molt important tenir cura de les ungles dels peus. És millor llimar-les, amb una llima de cartó i que quedin rectes, per tal d’evitar ungles encarnades. Si no pot o no s’hi veu bé demani ajuda a un familiar o vagi a un professional.
Si té durícies, és molt importat que no utilitzi productes químics per tractar-les.

Quin és el calçat més adequat?

És millor comprar el calçat a la tarda, ja que els peus poden estar inflamats i així després no tindrà pressió. S’ha de provar el calçat als dos peus perquè no són iguals i assegurar-se que no li fa mal, que pot moure tots els dits i que està ben subjecte. El calçat s’ha d’adaptar al peu! No el peu al calçat.

Utilitzi calçat específic i còmode, adequat per protegir la pell i evitar úlceres o ferides. Han de ser de materials transpirables, tous, flexibles, antilliscant i amb un taló de 2 o 3 centímetres en els homes i de 5 cm màxim per les dones. És recomanable canviar sovint de sabates per evitar pressions en el mateix lloc. L’adaptació a la sabata nova ha de ser lenta, per evitar ferides per fricció.

Com calçar els peus?

Revisi l’interior de la sabata abans de calçar-se, per detectar qualsevol cosa (pedretes, sorra, plantilla mal posada…) que li pugui fer mal. Utilitzi sempre mitjons de fibres naturals: cotó, llana o fil i que no premin, que afavoreixin la transpiració natural del peu i evitin la humitat. Eviti passar fred i també la calor directa (estufes, bosses d’aigua calenta, assecadors de cabell…), que poden produir cremades.

La detecció precoç de ferides i una visita immediata al podòleg poden evitar i frenar els efectes devastadors d’aquesta malaltia. A més, si segueix correctament el control amb el seu metge i les indicacions de la seva infermera, podrà conviure amb ella de forma saludable.

No hi ha cap resposta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.