Us ha passat algun cop? O coneixeu algú? Que de sobte vull posar-me els mitjons i noto una fiblada o un “catacrack” i ja no puc moure’m més? O potser a nivell cervical… que quan m’he llevat al matí, no sé què he fet, però ja no puc girar el coll?

Llavors anem d’urgències, ens donen medicació i ens fan una radiografia i.. pum! Tenim una hèrnia discal. Però exactament, què vol dir? Què m’ha passat? Què he de fer a partir d’ara? En aquests articles repassem l’anatomia i la mecànica per entendre què ens passa quan ens hem quedem clavats i apareixen, en radiografies, les temudes protrusions i hèrnies discals.

Anatomia

Entre les vèrtebres hi ha uns discos plens d’una substància cartilaginosa, la qual serveix d’amortiment i fixació, a més de permetre una mica de moviment entre elles. Hi ha una estructura, l’anell, que es divideix en:

  • Part perifèrica: unes capes fibroses concèntriques que tanquen un nucli polpós
  • Part central: el nucli, que és una substància gelatinosa, formada per més d’un 80% d’aigua.

Quan parlem d’una hèrnia discal ens referim a un problema de l’amortiment cartilaginós (és a dir el disc), que es troben entre aquestes vèrtebres, normalment cervicals o lumbars; tot i això, però, cal saber que l’hèrnia discal forma part d’un grup de discopaties, les quals a vegades us podeu trobar escrites en un informe mèdic i que responen a:

  • Protrusió: el disc s’ha abombat sense arribar a trencar l’anell fibrós que l’envolta i protegeix.
  • Prolapse discal: el nucli polpós del disc migra cap a les fibres externes d’aquest anell fibrós.
  • Hèrnia discal o extrusió discal: ruptura de l’anell fibrós i sortida del nucli polpós que compromet estructures com arrels nervioses. 

L’hèrnia, llavors, pot ser central o perifèrica, que és la que compromet els nervis. Aquesta última és la més recurrent i causa una contractura reflexa de la musculatura de la zona, causant així una típica lumbàlgia o cervicàlgia amb la corresponent simptomatologia.

Però:

A mesura que envellim el cos pateix una deshidratació que afecta el disc vertebral (recordeu que hi havia un % d’aigua!) i que per tant limita la seva capacitat de protecció, fent doncs, que hi hagi un procés normal de degeneració del disc. Si això ocorre, els impactes no s’absorbeixen de la mateixa manera i s’accelera el desgast vertebral, expressió que possiblement també us sonarà.

Les tensions, les pressions o inclòs impactes mantinguts i repetitius poden degenerar el disc o trencar l’anell fibrós que us comentàvem anteriorment i llavors apareixen les discopaties, siguin protrusions o hèrnies.

Les hèrnies discals solen produir-se a la regió lumbar en més d’un 90% i les cervicals també és una regió molt comuna; pot ocasionar el dolor, però també falta de sensibilitat o alterar la força, així com en casos greus alterar el control dels esfínters.

És molt important saber què un tant per cent elevat de tots nosaltres podem tenir una hèrnia (o més d’una) sense saber-ho, ja que a vegades no tenen per què ser simptomàtiques fins ens fem un radiografia perquè ens hem quedat clavats fent un moviment molt bàsic i que realitzem cada dia, com pot ser el que us comentàvem a l’inici del post, posant-nos els mitjons, cordant-nos les sabates o inclòs posant-nos una samarreta o a la dutxa. Això és perquè el cos és molt intel·ligent (moltíssim!) i es queda enganxat protegint aquestes estructures perquè no ens fem més mal. A pesar que, quedar-se clavat, realment fa molt mal… oi?

Estigueu atents al següent post que parlarem de l’abordatge de les hèrnies discals!

No hi ha cap resposta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.