La capacitat d’alletament és innata a tots els mamífers, tot i que els patrons de succió difereixen segons l’espècie, de la mateixa manera que les posicions que s’adapten per a l’alletament.

Tot i així, també hi ha un procés d’aprenentatge i el dels nadons s’inicia al cap de 16 setmanes de gestació, amb l’aparició del reflexe de deglució, i es completa a les 20 setmanes, quan apareix el reflexe de succió. La coordinació d’ambdós reflexos es produeix a les 32 setmanes de gestació i és necessària per a un bon funcionament de la lactància.

Anatòmicament, la laringe està més alta que la de l’adult i, a mesura que l’infant creix, aquesta fa un descens i permet, que tant el tracte respiratori com el digestiu estiguin més separats. Això, a la vegada, facilita la coordinació de la succió i la deglució amb la respiració durant els primers mesos de vida, evitant, principalment, l’ennuegament.

Quins tipus de succió hi ha?

Succió Nutritiva i No Nutritiva 

La nutritiva és la que es fa servir per a menjar; es tracta d’una succió profunda i rítmica que acostuma a durar uns minuts i dóna pas a la succió no nutritiva, que es realitza al final de l’alletament i és superficial i ràpida. 

Els nadons combinen els dos tipus de succió per obtenir tot l’aliment que els cal, ja que en ambdós casos estimulen els receptors de la prolactina i oxitocina i per tant la producció de llet. 

Madura i Immadura

La succió madura es caracteritza per un cicle de 10 a 30 succions sense pauses per a respirar, ja que hi ha una perfecta coordinació de la succió i la deglució. 

En canvi, la immadura, es caracteritza per un cicle de 3 a 5 succions seguides d’una pausa de la mateixa durada, en què el nadó aprofita i respira, ja que no té capacitat de succionar i respirar alhora de manera coordinada. 

Correcta o Incorrecta

La succió correcta correspon a la que el nadó pot alimentar-se de forma òptima i eficaç sense fer mal al pit ni causar cap molèstia a la mare, l’experiència és doncs, agradable per tots dos. 

En canvi, la incorrecta, és la susceptible de causar dolor o infeccions a la mare i, al mateix temps, causar poc guany de pes o irritabilitat a si mateix. 

La succió incorrecta també es pot dividir en:

  • Succió desorganitzada: el nadó és capaç d’agafar-se però de manera ineficaç i és quan causa dolor a la mare. 
  • Succió disfuncional: el nadó sembla no saber què fer amb el pit i és incapaç d’agafar-se per si sol. 

Hi ha molts nadons que són susceptibles a una succió incorrecta i immadura, com per exemple, els nadons prematurs, amb CIR (creixement intrauterí retardat), nadons amb síndrome de Down o els que tenen algun tipus de patologia a la cavitat oral com una anquiloglòssia o el llavi leporí. A vegades, també poden tenir algun problema de succió els nadons que han nascut per un part amb molt estrès o distòcic, és a dir, amb instrumentalització. 

Cada cas cal avaluar-lo correctament, ja que no tots els nadons tenen problemes de succió i si n’hi ha, potser només cal comprovar quina és la manera que tenen d’agafar-se i deixar-se aconsellar, sempre que ho faci una persona que tingui la formació correcta per a fer-ho. Si a més a més hi ha alguna disfunció que amb teràpia manual i exercicis es pot treballar, des de la fisioteràpia i osteopatia us ajudarem amb molt de gust. 

A mesura que el nadó madura i evoluciona, també ho fan els seus patrons de succió i deglució i, d’aquesta evolució, dependrà l’eficàcia de les preses de llet. Cal tenir paciència! L’alletament és innat i les dones és recomanable que aprenem i ens puguem assessorar correctament a través d’un professional de la salut format en assessoria de la lactància materna!

No hi ha cap resposta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.